Per què és important el currículum? El currículum és l’element clau que regula les pràctiques educatives. En aquest cas, reflecteix els continguts culturals de la institució educativa i, és per aquest motiu, que és molt important que com a docents es comprenguin els currículums i s’apliquin amb adequació, vinculant la teoria amb les pràctiques educatives reals. Per tant, centrar-se únicament a aconseguir el percentatge més gran d’alumnes que assoleixin les competències, serà un error, tanmateix, no tenir en compte aspectes com evitar el fracàs escolar o aconseguir aprenentatges funcionals.

En definitiva, el currículum “el currículum és una eina de regulació de les pràctiques pedagògiques, un instrument per a la discussió sobre la realitat educativa, que defineix i condiciona el context educatiu, un pacte social i un diàleg entre l’escola i l’entorn.” (Gimeno, 2010). Per tant, va més enllà dels continguts acadèmics i comprèn altres aspectes com la moralitat, l’actitud i la sensibilització. Com diu aquest autor, els aprenentatges visibles i mesurables són només la punta de l’iceberg. A més de ser un element que organitza els coneixements, Gimeno també apunta el fet que el currículum pot arribar a establir límits entre les diferents àrees de coneixement: tenim que, per una banda, el currículum organitza i unifica l’ensenyament i l’aprenentatge d’una assignatura, però també crea fronteres i barreres que delimiten alguns aspectes, com la separació d’assignatures o disciplines.

Amb aquesta contextualització, el present text pretén portar a terme una reflexió crítica sobre l’anàlisi del currículum de l’Educació Artística d’educació primària, tot comparant-lo amb el currículum que s’ha portat a terme en aquesta assignatura de la UOC, dissenyat per Forné i Satorra (2023). Es reflexionarà sobre els aprenentatges i es veurà si hi ha una correlació entre ells i es farà una anàlisi exhaustiu del currículum en relació amb els recursos d’aprenentatge recomanats durant l’assignatura.

El currículum de l’educació artística s’estructura al voltant de quatre competències específiques, competències que també trobem al currículum de l’assignatura desenvolupada per la UOC. La competència que pretén descobrir propostes artístiques de diferents cultures, èpoques o estils es veu relacionada amb l’anàlisi d’obres i en la cerca de referents d’artistes postfeministes i decolonials. La competència que investiga i analitza manifestacions culturals i artístiques està visible en l’estudi que pretenia la recerca d’experiències culturals i artístiques i també en la redacció de l’experiència artística personal. La competència que pretén l’experimentació i la creació amb mitjans digitals està directament relacionada amb la captura de sons i imatges del nostre entorn amb la gravació o fotografia i posterior edició o creació amb recursos digitals i/o eines tecnològiques. Finalment, la competència que pretén dissenyar, elaborar i difondre produccions artístiques també es veu abordada en l’activitat esmentada anteriorment. No obstant això, m’agradaria poder fer un comentari personal sobre aquest punt. M’hauria agradat poder tenir altres activitats més enfocades a aquesta última competència, activitats que estiguessin més enfocades a dissenyar o elaborar projectes artístics, i no tan enfocada a la reflexió crítica.

Tanmateix, veiem un currículum per part del grau molt centrat en la reflexió crítica que no se centra només en la teoria, la qual cosa ajuda a enfrontar la complexitat i la incertesa de l’actualitat, per tant, penso que són activitats que han permès comprendre i assimilar els continguts generals de l’assignatura. A més, veiem una estructura curricular no rígida que permet una llibertat artística molt àmplia, sobretot a l’activitat que es treballa de manera transversal durant tot el curs. Aquesta, proposa una investigació de l’entorn social, natural i cultural a través de l’art, establint connexions amb els àmbits d’aplicació, un concepte fonamental per abordar enfocaments postfeministes, interseccionals i decolonials, ja que un currículum estructurador tendeix a ocultar la diversitat de formes de ser i estar al món i, per tant, ho veiem amb aquest currículum que invita a la reflexió crítica.

Malgrat aquesta mancança d’activitats relacionades amb la creació artística i cultural pròpia, els aprenentatges obtinguts amb l’assignatura s’ajusten a les demandes del currículum del decret. En conseqüència, entenc la importància que se li ha volgut a abordar el currículum de l’assignatura des d’aquesta perspectiva de reflexió crítica. Gimeno emfatitza molt en la importància de comprendre el currículum de manera completa per a poder vincular les orientacions teòriques amb les pràctiques educatives reals, a més de la importància del bon coneixement curricular per part dels docents per fer una aplicació transversal.

Ara passaré a reflexionar sobre els punts febles i els punts forts que he pogut contemplar analitzant el currículum de l’educació artística. Aquest currículum proporciona unes competències que permeten als alumnes a conèixer diferents contextos culturals, tant del passat com del present. A més, fomenta la participació activa en l’art i en la cultura. Cada cop, les escoles estan més dotades amb eines que permeten a l’alumnat a explorar i aplicar la seva creativitat a la pràctica artística. Malgrat això, i un punt difícil de gestionar, és les diferències que es generen quant als recursos de cada escola i cada centre, ja que existeix una gran diferència de recursos: centres que compten amb recursos que els hi permet desenvolupar les activitats del currículum amb normalitat i d’altres que no contemplen amb tants. Sovint, no s’acostuma a destinar un gran finançament a aquesta matèria i, per tant, és difícil d’assolir totes les competències amb normalitat per arribar a aconseguir aquest enfocament crític. Un altre punt fort del currículum, és que pretén treballar des d’una perspectiva postfeminista i decolonial, oferint propostes de diferents cultures i èpoques per a evitar l’etnocentrisme, fomentant la diversitat i la inclusió en l’art. El currículum també fomenta la creativitat, el treball en grup i la cooperativitat, millora les habilitats comunicatives i expressives de l’alumnat mitjançant la comunicació no verbal, fomenta l’experimentació i descobreix nous llenguatges artístics.

No obstant això, també existeixen algunes febleses en la implementació del currículum de l’educació artística. Com he indicat anteriorment i el punt més important que pot arribar a impedir l’assimilació total del currículum, penso que és la situació sociocultural de cada escola, la qual juga un paper fonamental en la implementació del currículum de l’educació artística. És un punt que potser en altres matèries de coneixement no és tan crucial per l’aprenentatge, però en aquest currículum sí que ho és. Hi ha escoles que s’enfronten a dificultats reals quant a recursos econòmics i això generarà limitacions que podran dificultar el desenvolupament de l’art a l’aula, com per exemple, la falta d’espais, de recursos tecnològics, recursos materials, etc. A més, la no existència de docents especialitzats en aquesta matèria a l’educació primària mostra un desinterès en la qualitat i en el sentit de l’assignatura. Això, en molts centres provoca que hi hagi una falta de voluntat per implementar aquest propòsit crític que pretén el nou currículum i que s’acaba caient en la implementació d’una metodologia antiga i predeterminada.

Un altre aspecte feble del currículum, des del meu punt de vista, és que se centra massa en l’educació plàstica i en l’educació musical, deixant de banda altres formes d’expressió artística com l’educació audiovisual o teatral, per exemple. Per tant, penso que la diversitat artística s’hauria de reconsiderar en aquest currículum.

La subjectivitat avaluativa de l’art també és un repte pel docent i un punt que provoca, sovint, una falta de credibilitat de l’assignatura i que arribi a ser considerada com una matèria de menor importància i, en conseqüència, que se li dediqui menys recursos i menys temps.

No obstant això, existeixen oportunitats significatives en la implementació d’aquest nou currículum de l’educació artística. Aquesta proposta ofereix la possibilitat de comprendre i apreciar les diverses cultures i la riquesa artística. Així mateix, les arts ofereixen un espai de reflexió i valors, i les noves tecnologies ofereixen oportunitats molt bones per l’art. Es contribueix al desenvolupament moral i crític, permetent el diàleg entre diferents concepcions i valors presents en l’art. L’educació artística, en definitiva, fomenta la creativitat pel fet que no té una resposta única i correcta, fet que fa que se superin els esquemes preestablerts, i ofereix un espai de desenvolupament emocional.

Per tant, i tenint tot això en compte, és molt important fomentar l’art des de l’escola, contribuint a la formació d’individus crítics amb la societat. En definitiva, el currículum de l’educació artística és una eina molt valuosa pel desenvolupament de competències, l’apreciació cultural i la formació de persones completes. Serà crucial, per tant, aprofitar les fortaleses del currículum i superar aquestes debilitats. Com a resultat, es podrà oferir una educació artística de qualitat.

En conclusió, penso que amb l’assignatura d’educació artística desenvolupada per la UOC s’ha aconseguit establir un currículum molt ajustat a l’oferit pel decret. Però que, personalment, he trobat a faltar una major èmfasi en la creació de projectes artístics i culturals propis.

 

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Forné Castaño, E.; Satorra Llubes, R. (2023). Desplegament de l’àmbit curricular de l’educació artística: L’educació artística per al desenvolupament de competències (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Gimeno, J. (2010). La función abierta de la obra y su contenido. 34 11-43. [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC). 

Oliver, M. (2023). Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística. (1a. ed.) [recurs d’aprenentatge textual]. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (FUOC).

CoNCA, [Consell Nacional de la Cultura i de les Arts]. (2022). Carta de les Arts a l’Educació. Fòrum Arts d’Educació. Generalitat de Catalunya.