Després de llegir els recursos proposats i haver cercat informació sobre la manera de treballar i d’expressar-se de diferents artistes, considerem que les pràctiques d’interculturalitat que vam conèixer a l’escola poden ser millorables tenint en consideració les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. A continuació, detallem l’estudi i conclusions que hem fet cadascuna de les pràctiques mencionades.

 

​​Per tal de poder incorporar les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals a la primera experiència que vam mencionar, les artistes invisibilitzades, considerem que a l’hora d’escollir els autors i autores amb les quals es treballarà, s’ha de tenir en compte la seva diversitat no només en termes de gènere, sinó també en altres eixos d’identitat com la raça, la classe social, la nacionalitat, etc. Per tant, no limitar-se només en la història occidental, incloent-hi veus i coneixements de diverses cultures i regions del món. Per altra banda, també creiem que seria bona idea, l’any que toqués treballar en relació amb una artista, destacar les seves contribucions i reptes com a dona en l’àmbit de les arts.

 

A l’hora de proposar aquesta millora, ens ha servit d’inspiració l’autora D’bi. Young Anitafrika, perquè utilitza l’art com una eina per desafiar les estructures de poder i l’opressió presents en la societat i també busca construir una narrativa alternativa que ressalti la diversitat cultural i la complexitat de les identitats afrodescendents. Hem considerat adient destacar aquesta artista perquè ens transmet molta fortalesa, resistència i ganes de canviar les injustícies existents encara avui dia al món. L’obra que més ens ha inspirat per tot el que aconsegueix transmetre és el poema “Black Woman”.

Fragment del poema Black Woman de D’bi. Young Anitafrika

 

Quant a l’experiència Àpats del món es pot veure com una mostra que ofereix l’oportunitat d’explorar la diversitat de països i cultures a través de la gastronomia.

Manté una dinàmica que ofereix a l’alumnat l’oportunitat de comprendre com les diferents identitats i experiències, com el gènere i la cultura, es poden enllaçar i poden influir amb la manera en la qual ens relacionem amb el menjar i amb les pràctiques culinàries. Tot fomentant un enfocament inclusiu i permetent apreciar la diversitat i la interconnexió de les experiències humanes, contribueix a una comprensió més àmplia i respectuosa de la diversitat cultural. Creiem que és una activitat que té el potencial per ser inclusiva i promoure aspectes descolonials, feministes i interseccionals. Malgrat això, pensem que s’ha pogut caure en l’errada d’abordar aquestes perspectives de manera superficial.

Grada Kilomba i Kara Walker són dues artistes que mitjançant l’art exploren temàtiques socials i culturals relacionades amb temes racials, colonials i postcolonials, així com la forma en què els processos d’opressió i la discriminació racial s’han internalitzat en les ments i els cossos dels individus. Kilomba ho fa a través de la performance, el vídeo, l’escriptura i la teoria, i Walker ho fa mitjançant gravats, pintures, dibuixos, escultures i instal·lacions. Per tant, entenem la importància de mantenir dinàmiques crítiques descolonials, feministes i interseccionals a l’hora de fer art.

Mi complemento, mi enemigo, mi opresor, mi amor de Kara Walker

L’experiència gastronòmica també pretén tractar temàtiques socials, culturals i feministes, en aquest cas, mitjançant l’art culinari. En aquest punt, creiem però que s’ha abordat de manera superficial. Per treballar aquestes perspectives de manera més profunda creiem que és necessari anar més enllà de simplement presentar plats típics de diferents països i/o cultures i relacionar-los amb un tema social. És important reconèixer que les pràctiques culinàries estan intrínsecament relacionades a sistemes de poder i dinàmiques socials, i per tant, creiem molt important el fet d’abordar-lo de manera crítica.

Aportem una millora en l’experiència mitjançant la qual es podrien treballar de manera crítica aquests aspectes. Des d’una perspectiva descolonial, es podria examinar com els processos de colonització i l’apropiació cultural han influït en la forma en la qual es valoren les diferents pràctiques culinàries. Es podrien explorar les desigualtats en la distribució de recursos i la comercialització d’aliments. Des d’una perspectiva feminista, es podria analitzar com les dones han sigut històricament relegades a rols específics de cuina i com això es relaciona amb la desigualtat de gènere. Des d’una perspectiva interseccional, es podria examinar i treballar les pràctiques culinàries de les comunitats marginals i ressaltar la seva resistència i resiliència. Pensem que això, es podria abordar de manera més significativa amb xerrades o tallers.

 

Qüestionar les creences crítiques al voltant de la superioritat cultural està al capdavant de l’experiència d’intercanvi cultural amb l’escola de Xipre. La nostra crítica se centra en el projecte Comenius, que es basa en una base de jerarquia cultural que veu les cultures europees com a superiors alhora que relega les altres a estatus inferiors. A més, l’objectiu final del projecte és generar un sentiment de pertinença a la Unió Europea, excloent així l’estima per altres cultures arreu del món. Les cultures de Xipre i de Catalunya es veuen reduïdes a retrats poc profunds pel programa d’intercanvi, deixant de banda els seus orígens complexos i socials. Ens hem adonat de la importància d’adoptar un enfocament més just, més respectuós i perceptiu, predominantment a partir de les influències artístiques d’Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto.

La diversitat cultural s’ha de valorar i reconèixer, mentre que les dinàmiques de poder en els intercanvis interculturals també s’han d’afrontar activament. Això permetrà la creació d’un entorn veritablement equitatiu on les cultures es puguin intercanviar amb una apreciació adequada de la riquesa i complexitat úniques de cadascuna.

A través de les seves obres d’art, Ana Mendieta i Ana Flávia Baldisserotto exploren els temes de la identitat, la diversitat i la interculturalitat alhora que aborden les jerarquies i els estereotips culturals. El seu art pretén cridar l’atenció sobre la revaloració de les cultures subalternes i desafiar les normes existents a la societat.

Trasplante de vello facial (1972), Ana Mendieta

Per garantir la incorporació de les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals, ens hem plantejat els següents canvis:

En primer lloc, planificar un nou projecte que hauria d’incloure països d’arreu del món, especialment aquells que estiguin tan allunyats com sigui possible de l’Europa tradicional. Creiem que és important abordar cultures diferents i diverses per promoure la descolonització i les perspectives interseccionals.

En segon lloc, considerem que la participació de tothom, independentment del gènere, la raça, l’orientació sexual o l’eina és essencial per promoure una perspectiva postfeminista. Promovent l’equitat i la igualtat d’oportunitats de tots els participants aconseguirem potenciar una relació d’igualtat entre tots. Per assolir aquest canvi, creiem que el nombre i varietat d’activitats hauria de ser més gran i s’han de poder adaptar a les necessitats dels participants.

En tercer lloc, creiem que és crucial estimular el pensament crític sobre les arrels històriques i culturals dels països participants, incloent-hi qüestions com el llegat del colonialisme, la desigualtat de gènere i les dinàmiques de poder. Per reforçar el pensament crític, ens agradaria oferir exercicis i debats que qüestionin les expectatives de gènere associades a la dansa tradicional i examinin alternatives des d’una perspectiva postfeminista.

Finalment, fomentarem la interseccionalitat, reconeixent i destacant les múltiples identitats i les interseccions de la discriminació i l’opressió. Aquests canvis enriquiran l’experiència educativa i fomentaran la comprensió intercultural, la igualtat de veus i la reflexió crítica sobre les estructures de poder i opressió.

 

Per últim, a l’experiència “debats a l’aula” vam descriure com fer ús d’una assignatura per a fomentar el pensament crític i aprendre a veure un tema en particular des de diferents perspectives. Si bé és cert que aquesta pràctica en concret no es duia a terme a l’entorn artístic, el que proposem per a transformar-la és traslladar-la fins a aquest, perquè considerem que és una pràctica molt interessant per a aconseguir una visió 360º del tema o concepte a treballar i és que “com a futurs mestres és pertinent que ens fixem com a objectiu descolonitzar els sabers de l’educació artística, per no contribuir a perpetuar l’etnocentrisme, el sexisme, el capacitisme i l’adultocentrisme a l’aula, aproximant-nos, per exemple, a una altra història de l’art que incorpori les perspectives decolonials i de gènere.” (Rifà, 2023).

Per tant, en aquest cas, el que faríem és portar els debats a l’entorn de l’educació artística i fer que els alumnes, abans de començar a estudiar un temari i/o abans de crear una nova obra, primer debatin sobre el tema o concepte a tractar, sempre procurant que aquests temes es tractin des d’una perspectiva descolonial, postfeminista i intercultural (aquesta seria una de les tasques del docent: procurar que cada tema es tracti des d’aquestes perspectives). La rebel Margaret Harrison i el misteriós Banksy han estat dos grans referents artístics en la reconsideració d’aquesta pràctica pels seus estils polèmics i inconformistes.

Per la seva part, Harrison es qüestiona les nocions de gènere, identitat, política, classe social i explotació laboral per a crear. A través de les seves obres denuncia problemes culturals i polítics, expressant l’inconformisme tan necessari per crear art. I com a futurs docents, el que volem és que els alumnes s’ho qüestionin tot per arribar a obtenir un pensament crític que quedi reflectit en les seves pràctiques artístiques. Tal com diu Jiménez (2020): “Des de l’eix de la instrucció artística (formal o informal) la figura del docent ha d’avaluar-se també sota aquestes expectatives de canvi, la disrupció de l’art cap a altres camps obliga a que aquells que desenvolupen el paper de professor es tombi a la cerca de rutes lliures per a que el procés formatiu transformi l’alumne (al creador) en un individu crític i propositiu”.

Homeworkers (1977), Margaret F. Harrison

D’altra banda, Banksy busca la polèmica a través de la crítica político-social i la denúncia de temes socials controvertits. Aquest (o aquesta) artista aconsegueix que les seves obres siguin objecte de debat. Per aquest motiu, és un artista referent per a aquesta pràctica. Com a futurs docents, ens hem de proposar que els alumnes (i futurs artistes) aconsegueixin no deixar indiferent. I crear debats a l’aula abans de començar un nou tema a tractar és una bona forma de posar en pràctica aquesta habilitat.

Venecia (2019), Banksy. L’artista denuncia el drama dels refugiats a la ciutat italiana

 

Per concloure, ens agradaria afegir que tal com hem pogut comprovar, en tot el nostre recorregut acadèmic no s’han tingut en compte les perspectives decolonials, postfeministes i interseccionals. Segurament això ha tingut influència en la nostra educació i construcció del pensament crític.

Aquest exercici de reflexió ens ha ajudat a confirmar que com a futurs docents estem obligats a incloure aquestes perspectives dins del currículum acadèmic i és que tal com diu Jiménez (2020) referint-se al docent actual i futur: “Sin más opciones, tendrá que ser también reflexivo, poseer la suficiente conciencia y perspicacia para analizar las formas de vida contemporáneas y que pueda discutirlas con el estudiante para acrecentar (en ambos) su responsabilidad y sentido crítico”.

 

 

Blanch Corominas, Cristina

Macian Luque, Pau

Martínez Campillo, Sonia

Molina Ruiz, Nerea